Avui os venim a explicar que la periodista Belén Parra va venir a visitarnos al restaurant per a fer-nos una entrevista sobre la nostra cuina per al diari: El Mundo.
ENTRE DOS MONS: FUSIÓ MOLT BEN AVINGUDA
Ella, peruana. Ell, català. Cadascun en el seu món (gastronòmic) i junts, en l’Entre Dos Mons de Palamós. Enfront de la mar acosten les aigües del toll que separa el que més volen. Això és: el seu país, la seva cultura i les seves gents. És Mila Acosta qui es troba òbviament més lluny del(s) seu(s), però els seus plats evidencien que la distància no és l’oblit. Al contrari. Probablement no hi ha a aquest costat del mapa un cevitx –amb deu peixos i mariscos- més bo que el que ella elabora i emplata amb tanta manyaga.
L’evocació és constant sobre la taula, així com la capacitat d’emocionar a partir d’un sol mos. Basta compartir el seu actual menú degustació amb un dels seus compatriotes per a adonar-se de la precisió amb la qual Mila recompon la memòria muta. També la dels qui tenen el record del Perú encara latent. El fa amb producte autòcton-la carta cita a tots als seus proveïdors-, però també amb el qual arriba a les seves mans després d’hores de viatge per mar i aire. Per a escurçar les esperes, Mila i la seva parella Roger Cama ja s’han llançat també al cultiu encara que sigui en quantitats modestes.
Es van conèixer en la cuina del Via Veneto, per al qual només tenen bones paraules, quan defensaven partides diferents però unides. Van ser anys de formació, lliurament i compromís. De còmplices mirades i reveladors silencis. D’extenuant treball amb recompensa. En aquest històric barceloní tenen present com va néixer aquella història… i ho compten amb un somriure. Entre Dos Mons acaba de reobrir per a afrontar una altra llarga temporada. Sense tot just dies lliures quan la majoria fa vacances, Mila i Roger aprofiten per a esprémer al màxim la seva creativitat en una localitat amb molta oferta i poca competència. Pocs restaurants exploten tan bé aquesta fusió que en aquesta parella és real, intel·ligible i enriquidora. Malgrat repartir-se els papers entre cuina i sala, un té la sensació que podrien intercanviar-se els seus llocs i tampoc passaria res. Es nota que tots dos comparteixen inquietuds i objectius, així com un ampli bagatge culinari. Junts estimessin el pa de cada dia, trepitgen la llotja diàriament i brinden amb vins empordanesos i algun pisco quan s’intervé. La seva és una (cuina) fusió molt ben avinguda.